Fins al moment, l’únic procediment que tenim per impulsar un objecte és el coet.
Quan estudiem la tecnologia i els principis de Newton, sabrem que els objectes que es mouen per l’espai segueixen unes estrictes lleis físiques. Per modificar la seva velocitat o la seva trajectòria, els hem d’aplicar una força. En el cas dels coets, la força s’obté amb l’expulsió de gasos o partícules a alta velocitat.
Utilitzem coets perquè les naus espacials escapin de l’atracció terrestre, per modificar la seva trajectòria, per orientar-les al sol o als estels, i per frenar-les abans que es precipitin en la seva destinació.
En la part tecnològica, entendrem que l’acció que veiem en les pel·lícules de ciència-ficció és imaginària, que les naus espacials es mouen a l’espai seguint trajectòries immutables predeterminades mitjançant complexes càlculs matemàtics.
No tenen ni aletes ni alerons, ja que a l’espai regna el buit gairebé perfecte. Allà no es poden produir vertiginoses batalles espacials.
Com que no hi ha aire, les bombes atòmiques tampoc exploten a l’espai. En provocar-se la reacció nuclear es consumeixen en una flamarada d’energia, sense que existeixi aire que en escalfar-se pugui provocar una ona expansiva.
Coneixerem els principals models de coets i les seves característiques.
Pàgina següent
